dimarts, 15 de desembre de 2009

BENEÏDES LLÀGRIMES!

Arriscar-se amb els alumnes de 2n de l'ESO comporta un perill: que s'avorreixin, que es posin a parlar, que no entrin en la dinàmica.... i és per això que, precisament, pel repte que suposa, que cal treure's de sobre la por i intentar-ho.
Avui, per parlar del pecat, hem vist un vídeo: "Buenas noches, Ouma", un dels documentals del projecte de MSF "Invisibles". Tracta la realitat dels nens soldat del nord d'Uganda, a l'època del conflicte amb el LRA. Creia que el agradaria, però el que no imaginava és que els tocaria el cor... i quan això passa, el cor de la mestra també surt tocat. Què ha passat? El primer que he percebut, oh sorpresa!, ha estat un silenci sepulcral. Les històries d'aquells nens, alguns més petits que ells, han impactat contra les seves vides benestants, les seves famílies, els seu col·legi, el seu tenir-ho tot... Aquells testimonis podien ser els seus, encara que no ho eren. Aquelles angoixes convertien les seves pròpies en no res.
De cop i volta, una nena que tenia al meu costat, discretament s'ha posat a plorar. Tot el que veia i sentia era massa extrem perquè fos veritat. Havia descobert el que la injustícia i la desigualtat provoquen quan ens deixem afectar: ràbia, impotència, dolor, plor....
Beneïdes llàgrimes que reclamen un món més més just i habitable!
Teresa

3 comentaris:

Maria Escalas Bernat ha dit...

Realment els alumnes són una caixa de sorpreses, mai es sap per on et sortiran. A vegades alguna cosa que creus que els tocarà al cor els rellisca, i viceversa.
Avui una alumna meva de 1er d'ESO s'ha emocionat també, i jo no m'ho esperava, i també li he dit beneïdes llàgrimes.

Anònim ha dit...

Teresa,
Obtenir silenci en una classe difícil i a més llàgrimes diu molt de les preparacions de les clases per part del profesor/a.
Vas per bon camí.Et felicito.
Montse.

Anònim ha dit...

Teresa:

Crec que alguna vegada hem parlat de la importància de posar els alumnes en contacte el més directe possible amb la realitat, de donar-los l'oportunitat de què hi vegen situacions amb persones diferents a ells, en situacions dificils i... hi responen, la majoria hi responen.
Aquest és un camí que no es pot desaprofitar.
Vicent Castillo.