dimarts, 22 de desembre de 2009

CARPE DIEM

Qui dies passa anys empeny, es diu tot sovint. No només la dita és una veritat com un temple, sinó que els dies passen tan depressa, el temps s'escola amb tanta rapidesa que quan tens un moment per aturar-te, te'n fas incrèdulament conscient.
Avui me n'adono de que començo les vacances de Nadal després de quasi quatre mesos de classe, de que demà "El cor de la ciutat" em deixa després de més de nou anys de companyia, de que dissabte em retrobo amb oncles i cosins en el tradicional dinar de Sant Esteve. Un altre desembre, un altre Nadal.
Crec que des de sempre he tingut un agut sentit del pas del temps. Sé que molta gent ho viu com una lluita, com si la realitat es pogués capgirar. El temps ha deixat petjada en el meu cos, el que he viscut m'ha fet el que ara sóc, les persones que he conegut em configuren .
Quan els meus alumnes es queden tots cofois amb l'expressió carpe diem em fa por que no l'estiguin malinterpretant. Aprofitar el moment, per a mi, és prendre consciència. No cal esvalotar-se ni viure el present com si fos el darrer minut de la nostra vida.
Viure, assaborir la vida, fer-se conscient del moment.. són actes que reclamen temps i disposició personal. Per no arribar la mort descobrint que no hem viscut.
Teresa

2 comentaris:

Anònim ha dit...

BON NADAL!!!

Catimar.

eloi ha dit...

Bon Nadal cafezumblocaires!