dimecres, 2 de desembre de 2009

HEM TORNAT A TAIZÉ




Acabo de tornar de Taizé, i encara estic sota la sotragada de l'impacte. Què té aquest lloc que sempre hi retrobo experiència de Déu? És la senzillesa, és la bellesa, és l'acollida, és el sentit de fraternitat, és la pregària tan simple i tan cuidada, és un paisatge preciós, és la profunditat dels cants, és retrobar moments i rostres que han marcat la meva història i la meva espiritualitat, és poder acompanyar els més joves a que descobreixin la Presència en el silenci i es trobin amb la seva veritat més autèntica, és... Aigua fresca! crec que en realitat no hi ha massa coses que siguin importants de debò, i la senzillesa de Taizé confirma que l'essencial és una vida amb sentit, una vida en l'Esperit. Llàstima que a vegades se'ns oblida, o se'ns enfosqueix. Tornant a Taizé he pres consciència de l'assedegada que estava. M'ha tocat el Déu de la tendresa, gratuït, consolador. Lloat sigui! i beneïts siguin aquests espais "verds" com Taizé, que ens retornen la Llum.
La senzillesa del cor és el missatge que sempre m'impacta de Taizé, i acompanyar els meus alumnes de 2n de batxillerat a que tastin aquest secret és també un gran regal. Ha gaudit com mai descobrint com Déu actua amb els xavals, la seva paciència i la seva pedagogia. Impressionant! Ara cal mantenir encesa la flama, amb la confiança que dóna saber-se a les seves mans: "Fiez vous en Lui, ne craignez pas. La paix de Dieu gardera vos coeurs".
màngels

2 comentaris:

Marc ha dit...

gracies pel teu testimoni

Anònim ha dit...

Quin escrit més maco... i com m'identifico en algunes de les teves paraules, Malgo !!!

I despres de tot plegat, sempre em surt la mateixa pregunta: ¿Que he fet per mereixe'm aquests regals de Déu? I la veritat es que no ho se !!!!

Moltes gràcies per el testimoni constant amb el que dius, amb el que fas !!!

Saida