diumenge, 15 de febrer de 2009

BIENVENIDOS AL NORTE

Diuen que els andalusos són mandrosos, poc treballadors, vaja. Que els catalans, garrepes. I que els francesos, antipàtics. Es diu amb rotunditat i els mateixos que ho diuen haurien d'anar amb compte. Perquè molts de nosaltres podriem afirmar tot el contrari: jo conec catalans que tenen la mà foradada, francesos totalment sociables, i andalusos amb una capacitat de treball envejable. Què fariem sense els prejudicis? Parlar del que coneixem, no caure en la generalització, no ficar a tothom al mateix sac, i de pas, no equivocar-nos.
"Bienvenidos al norte" és una pel·lícula que parla d'estereotips. Viure a la costa blava s'ha convertit en el somni d'un funcionari de correus i la seva dona, però per la seva mala estrugança, és destinat al nord, a tocar de Bèlgica (els veïns sempre condemnats a no entendre's...), en un lloc desagradable, amb un clima deplorable i amb un dialecte francès incomprensible. Amb aquesta tarja de presentació, sembla que més que un trasllat estiguem davant d'una condemna. O potser no?
A mi em va sorprendre l'agilitat de la història, la gràcia dels personatges, la sinceritat d'una realitat que no sempre és com ens l'han pintada... i la humilitat d'acceptar l'error d'unes idees preconcebudes. Molt recomanable!
Teresa