dimarts, 17 de febrer de 2009

PARAULA DE DAN BROWN

Fer classe de religió avui suposa passar per sobre de totes les sospites i recels que us pogueu imaginar. Els nois vénen a classe amb força prejudicis, i això que, per edat, l'Església no els ha pogut fer gran cosa. Però senten a dir, escolten a casa i la feina és meva per replantejar tantes opinions adquirides. Sé que no ho aconsegueixo del tot, però jo, per si de cas (perquè m'agrada i em paguen per fer-ho) ho intento.
Tot sovint he de batallar amb frases com "aíxí, tot és mentida..." i us reconec que és de les coses que més nerviosa em posen perquè resulta que Harry Potter i el Senyor dels Anells sí són mentida... però no els preocupa el més mínim.
El diàleg fe-cultura és una assignatura pendent. No se li pot donar una credibilitat absoluta a una lectura literal de la Bíblia. Va ser escrita en un temps i un context determinat. Cal saber-ne les claus de lectura per no fer-li dir el que no vol dir. Però tampoc hem d'acabar jurant sobre "El Codi da Vinci"... només perquè un senyor anomenat Dan Brown es va forrar amb ell a costa nostra.
Avui, un alumne que considero prou madur i sincer em deia que a les classes ha descobert una nova visió del cristianisme. Per avui em quedo amb això. Missió acomplerta! Demà, més.
Teresa