dimarts, 24 de febrer de 2009

TARONGES DE LA XINA

No sé si algún dia podré dir que ja ho he vist tot. Per ara moltes coses encara em sorprenen: destitucions maquillades de dimissió, sentències judicials inimaginables, legislacions educatives totalment fora de lloc... Quan al País Valencià encara estem paint el final del serial "educació per a la ciutadania en anglès" en forma de moratòria, tot just avui ens ha caigut una notícia encara millor: el xinès s'incorporarà progressivament a l'ESO i el Batxillerat com a matèria optativa. Tot té la seva lògica i és de justícia fer-la entenedora: d'aquesta manera, els valencians podran comunicar-se amb tres mil milions de persones de tot el món. Tant se val si hi ha instituts en barracons esperant una solució o manquen professors. Des d'aquesta perspectiva, no deu ser gaire més important que molts alumnes acabin l'educació obligatòria amb un coneixement mínim de valencià, llengua cooficial en aquesta terra, i d'altres amb un menyspreu pel que suposa la convivència amb la diferència i la pluralitat lingüística. I ja no parlo de trobar mestres per impartir-la...
Potser sí que dir tres paraules seguides en xinès els obrirà algunes portes, però si és en detriment de valorar la seva pròpia realitat cultural, no sé si paga la pena... Tot plegat, una cortina de fum del que són els problemes reals de l'educació ara i aquí. Taronges de la xina? No gràcies, prefereixo les valencianes.
Teresa