dijous, 19 de març de 2009

FALLES:COMENÇAR DE NOU

Es fa difícil ser a València aquests dies i no parlar de les falles. Perquè a més de regalar-nos una setmana sencera de vacances i de festa al carrer, ens ofereixen la possibilitat d'abocar-hi tot allò que ens té insatisfets. Les falles són un aparador de la crítica el poble: polítics de tots colors en surten escaldats, sobretot l'alcadessa (la Rita), tot un personatge amb els seus famosos vestits vermells generosament escotats. Allò que es viu com a injust, allò que s'exigeix, la duresa de la vida, la fragilitat humana... tot hi té els seu racó, el seu "ninot", el seu rodolí. Tot hi cap perquè les falles són la crítica a peu de carrer, sense censures, sense embuts. El Migue, un company de l'escola, m'envia algunes fotos de la falla del col·legi. Aquesta la vam cremar abans d'hora, que el calendari lectiu mana.
Als catalans la idea de cremar les falles ens dol a l'ànima... tanta feina (i diners) per no res! Però aquesta nit, cada guspira, cada flama, s'emportarà tot allò que ens fa nosa i de les cendres en naixeran un munt d'il·lusions.
Teresa