diumenge, 29 de març de 2009

QUANT VALEM ALS ULLS DE DÉU?


Ahir dissabte vam tenir convivència del grup de 1er de confirmació. Tretze nois i noies que desafiaven el mal temps anunciat i renunciaven a poder fer el ronso dissabte matí després d'una setmana intesa. Només per això, ja es mereixen tot el meu reconeixement.
Aquest any, aquest grup, m'ho posen realment molt fàcil: són receptius, formals, complidors, responsables. Vénen perquè volen i n'assumeixen els preus.
Quan vaig proposar un dia de convivència, algú va suggerir fer-la a la neu. No era aquest el meu plantejament, així que, subtilment, vaig reconduir la història. Finalment vam anar a Alaquàs: un lloc nou, a prop de Godella, ampli. El fil del dia es pot resumir en: "quant valem als ulls de Déu?" i la resposta espontània i unànime va ser (si aquesta vàlua es pogués mesurar en diners): "un bitllet de cinc-cents euros!". Entre mig, vam servir-nos d'algunes cançons d'avui per introduir els diferents moments del dia, vam fer teatre, van tenir mitja hora de pregària personal, vam fer tai-txi... tot descobrint alguna cosa de nosaltres mateixos i alguna cosa d'aquest Déu fidel a sí mateix, acollidor tothora.
El millor del dia? Que vam marxar amb ganes de més: més estona de silenci, més espais de compartir, més dies de convivència i de passar-s'ho bé.
Teresa