dimarts, 28 d’abril de 2009

BLOCTERÀPIA

Avui el bloc tindrà una funció purament terapèutica. Necessito dir que arribo a casa amb l'ànima cansada. A vegades sents que toques el límit i que el que hi ha més enllà no és ni el que vols ni el que ha de ser. Em pregunto si, en el camp educatiu, el canvi del terme disciplina pel de convivència és un pur eufemisme. Em pregunto si el que vivim s'ha de tolerar, si no estem rebaixant tant l'exigència en el comportament i les actitud bàsiques a l'aula que acabarem trobant normal el que en sí és intolerable. I no és qüestió d'un mal dia, o una tarda de pluja, o la vigília de vacances. Em queixo del cada dia, del que ja és dinàmica habitual, d'uns quants que ho rebenten tot i de tots els altres que ho acaben pagant. Em queixo de que la paciència té un límit i que la il·usió també es desgasta.
Em dolc de que la tasca educativa és un món ple de possibilitats que necessita un ambient, una disposició, una voluntat d'aprofitar-la per tal que valgui la pena. M'agrada el que faig i crec que ho faig bé, però no a qualsevol preu.

Teresa