dissabte, 4 de juliol de 2009

SOBREVIURE

La majoria de les morts passen ben desapercebudes. Només se'n fan ressò la família, els amics i coneguts. Altres morts tenen una cobertura mundial, mediàtica... com la del Michael Jackson. Des de que em vaig adormir amb la notícia de la seva mort a mig confirmar, i en la mesura que se n'han donant informacions diverses, em ronda una idea pel cap.
No sé de què ens sorprenem quan ens expliquen els detalls del seu final (tot i que puguin ser exagerats): que si era calb, que si pesava 51 kilos, que si necessitava dosis fortíssimes de medicaments per viure... I dic que no em sorprèn perquè tot sovint els mitjans ens expliquen l'augment del consum d'ansiolítics i antidepressius a les nostres farmàcies, així com la seva venda il·legal, l'augment del consum d'alchol, de drogues de disseny entre els joves i no tan joves... L'exagerat consum que en Michael Jackson en feia i la seva tràgica mort, no és res més que una qüestió de proporcionalitat. La seva vida, en boca de tots des de només 5 anys, els seus èxits i fracassos mudials, les greus acusacions i judicis, se li va fer insuportables. Necessitava de la manera que fos, sobreviure a tot plegat. Necessitava un suport extern a ell mateix per no trencar-se, com tantes altres persones. En el seu cas, com que tot era de dimensions planetàries, el dolor i l'angoixa eren més difícils de curar. I la solució va esdevenir una dosi mortal.
Teresa