dimecres, 28 d’octubre de 2009

QÜESTIÓ DE CONFIANÇA

Diuen que abans, els pactes es tancaven amb una encaixada de mans. N'hi havia prou amb la paraula donada i el gest que la refrendava. Avui, tot més complexe i sofisticat, necessitem mil i un avals i contractes per fiar-nos de qui tenim al davant. De fet, no regalem la nostra confiança a qualsevol, sinó que els moments delicats i el temps seran els que ens diran si podem arribar a posar la mà al foc per algú.
No crec que vagi per la vida amb un lliri a la mà, però els darrers esdeveniments públics a Catalunya i fora de Catalunya, em fan adonar de la dificultat de creure en les persones. Semblava d'una manera i ha acabat resultant d'una altra... Una cançó massa vegades escoltada i un sentiment intern de protecció, de prendre distància per tal de no penedir-nos de la confiança regalada.
Com que no m'agrada dubtar de tot i de tothom, m'arriscaré a equivocar-me. Vull creure en la bona fe, l'honestedat i la generositat. Vull pensar que no tothom va per la vida aprofiant-se de les circumstàncies. Vull confiar en les persones, en la grandesa humana, i mirar d'entendre la fragilitat.
Teresa