dimarts, 15 de desembre de 2009

BENEÏDES LLÀGRIMES!

Arriscar-se amb els alumnes de 2n de l'ESO comporta un perill: que s'avorreixin, que es posin a parlar, que no entrin en la dinàmica.... i és per això que, precisament, pel repte que suposa, que cal treure's de sobre la por i intentar-ho.
Avui, per parlar del pecat, hem vist un vídeo: "Buenas noches, Ouma", un dels documentals del projecte de MSF "Invisibles". Tracta la realitat dels nens soldat del nord d'Uganda, a l'època del conflicte amb el LRA. Creia que el agradaria, però el que no imaginava és que els tocaria el cor... i quan això passa, el cor de la mestra també surt tocat. Què ha passat? El primer que he percebut, oh sorpresa!, ha estat un silenci sepulcral. Les històries d'aquells nens, alguns més petits que ells, han impactat contra les seves vides benestants, les seves famílies, els seu col·legi, el seu tenir-ho tot... Aquells testimonis podien ser els seus, encara que no ho eren. Aquelles angoixes convertien les seves pròpies en no res.
De cop i volta, una nena que tenia al meu costat, discretament s'ha posat a plorar. Tot el que veia i sentia era massa extrem perquè fos veritat. Havia descobert el que la injustícia i la desigualtat provoquen quan ens deixem afectar: ràbia, impotència, dolor, plor....
Beneïdes llàgrimes que reclamen un món més més just i habitable!
Teresa