dilluns, 11 de gener de 2010

"BUSCANDO A ERIC"

Fent cas del bloc Viure i conviure, he anat a veure "Buscando a Eric". Per la qüestió de quadrar horaris i disponibilitat personal, l'he vista en versió original, la qual cosa m'ha fet treballar una mica més d'allò que és habitual però també m'ha fet apreciar-la en tot el seu realisme. "Buscando a Eric" és una comèdia dramàtica, barreja de somriure i tensió, tot esperant un final suficientment amable per tornar a casa amb el cor esplaiat. I de ben segur que ho aconsengueix.
Eric, un carter de Manchester, veu com la seva vida ha anat de mal en pitjor en els darrers trenta anys, quan, endut pel pànic a les responsabilitats, va fugir de casa. Actualment, conviu amb dos fillastres adolescents convertits en inquilins de casa seva i només compta amb el suport incondicional dels seus companys de feina. Aquests, empesos pel desig d'ajudar el seu amic, afavoreixen que Eric, el carter, mantingui converses certes però irreals amb Eric Cantona, the King, el seu ídol del Manchester United dels 80 i 90. Amb el seu ajut anirà resolent els deutes del passat i els comptes presents, fins retrobar l'Eric que va ser, el que encara era.
Àgil i amena, no decau en cap moment el seu interès i ens pot ensenyar molt sobre la vida.
Teresa

3 comentaris:

Xavi Padrissa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Me parece muy interesante tan como la presentas. Buscaremos a Eric, cuando la estrenen por aquí.

Gracias.
Catimar.

Anònim ha dit...

Jo la recomano també i em va fer pensar en un valor modern:

el valor de saber dir no.

Les generacions anteriors ja el coneixien, però no l'havien formulat.

No és només un no davant allò que és injust, sinó saber dir no encara que decebis, desagradis, t'enfrontis a gent que valores i estimes.

Saber dir no i dir-ho, sovint et crea solitud, perquè et negues a acceptar els múltiples xantatges que ens fan les persones que ens estimen (família, parella, amics, etc.).

En el fons, saber dir no comporta el valor de decebre i de no agradar. I de viure segons els criteris propis i no els dels altres.

Enric