dissabte, 23 de gener de 2010

CADENA DE RECEPTES

No acostumo a dedicar gaire temps als correus que arriben carregats de powerpoints de fotos espectaculars o textos inspiradors. Més aviat els ignoro, a no ser que m'arribin amb un missatge personal, destacant-ne el seu interès o la seva vàlua específica. Encara menys cas faig a les missives que reclamen reenviar aquell correu a no sé quanta gent (em recorden a aquelles cartes de la pesseta de quan jo era adolescent, amb amenaça de tota mena d'infortunis si no la seguies). Però l'altre dia, la M. Àngels em va suggerir seguir una cadena de receptes de cuina. Tenia que renviar-la a 20 persones i no recordo quantes en rebria. Receptes fàcils, d'aquelles que no ens cal ni mirar quantitats ni ingredients perquè la sabem de memòria i té l'èxit assegurat. Vaig enviar el meu Flam d'espàrrecs i ja n'he rebut cinc de diferents, totes elles molt senzilles, ràpides i de bon menjar.
Me n'acabo d'adonar que al meu perfil d'aquest bloc confesso la meva passió pels fogons, però també pel previ que és anar al mercat a comprar (en el meu cas el del Cabanyal) i la fase intermitja/posterior, que és anar deixant-t'ho tot net mentre treballo i seure a taula amb la cuina neta i endreçada. La cuina i els seus olors, colors, gustos... atrau i enganxa. Té un toc d'originalitat que fins i tot em fa sentir com una artista davant d'una nova creació, tan efímera com algunes obres del millor art contemporani. Això si... a l'hora de dur-lo a taula no s'hi val a badar i compleixo estrictament el refranyer: a la taula i al llit, al primer crit!
Teresa

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Dono fe de que les seves aficions culinàries són com ella explica. Quan ve a casa, els fogons i jo ens separem del tot, amb gran goig i bon resultat del que menjaré aquells dies.
Montse.

Anònim ha dit...

Jo ja n'he rebut dues i també molt senzilletes. Em vaig alegrar molt perquè ja dubtava de rebre'n alguna.
No sabia jo eixa afició teua...
Auxi