dimarts, 5 de gener de 2010

PEREGRINS EN NIT DE REIS

He passat uns dies en una casa d'acollida del Camino de Santiago, a la zona de Navarra. Allí m'hi he trobat aquesta imatge del Nen Jesús, envoltat per un munt de peticions escrites en moltes llengües diferents, dels peregrins que aquests dies fan Camí, seguint estrelles i acollint la pluja, el fred, i sovint la soledat. M'ha impactat descobrir que hi ha tanta gent disposada a fer camí, malgrat les inclemències del temps i els dies de festa. Es posen les botes i es carreguen la motxil·la, sabent que l'important no és arribar, sinó fer camí. Gent que surt en la recerca de senyals que indiquin dreceres cap a la veritat, i que per aconseguir-ho paga els preus de la incomoditat, de l'esforç, del cansament. De tant en tant apareixen les espurnes de llum, que sovint són en forma de company de camí, o en taula parada on es comparteix l'aliment i l'amistat recent estrenada. Però també de vegades, aquesta llum és en forma d'intuïcions interiors, quan hom és capaç de formular reconeixements agraïts, rellegint la vida i albirant somnis i projectes.
I per tot això en aquesta nit màgica, em resulta fàcil d'imaginar els tres Reis darrera l'estrella, peregrins en recerca de missatges d'esperança, i capaços de deixar-se seduïr per un Tu:

"Una persona sigue siendo cristiana mientras se esfuerce por prestar su adhesión central, mientras trate de pronunicar el sí fundamental de la confianza, aun cuando no sepa situar bien o resolver muchas particularidades (...) Porque la fe, en su núcleo, no es, digámolso una vez más, un sistema de conocimientos, sino una confianza. la fe cristiana es encontrar un Tú que me sostiene y que, a pesar de la imperfección y del carácter intrínsecamente incompleto de todo encuentro humano, regala la promesa de un amor indestructible que no sólo aspira a la eternidad, sino que la otorga"

Joseph Ratzinger ("Fe y futuro" DDB, Bilbao 2008)

Bona nit de Reis a tots!

Màngels