dimecres, 24 de febrer de 2010

CATECUMENS

Dimecres passat, dimecres de Cendra, a l'eucaristia de l'escola una alumna de 16 anys va fer la primera comunió. Encara la recordo quan fa dos anys em va dir que volia confirmar-se, i el que podia haver estat una ventada (no seria ni la primera ni l'última) ha arribat a bon port, amb un compromís seriós amb el grup de confirmació i la seva decisió madurada de rebre els sagraments d'iniciació.
La seva opció m'ha fet pensar que aquesta mena de processos d'immersió en la fe per part de gent jove i adulta, com passava a les primeres comunitats, cada vegada seran més freqüents. En un temps en que molts pares no són referent de fe en la família, en que altres deixen absoluta llibertat als fills des de ben petits, i que els temps que corren no són propicis... amb tot aquest context no se'ns ha de fer extrany que la fe sigui una opció de maduresa, tal i com se'n prenen d'altres com l'elecció una carrera, buscar una feina o optar per estat de vida.
Dels meus mesos de Chicago, l'any 2002, recordo que a mitja missa un grup d'adults sortia per rebre instrucció a banda, igual que jo ho feia de petita als Caputxins de Pompeia a la missa del dissabte. Eren els catecumens, joves i adults, que es preparaven per a rebre el baptisme.
En aquestes circumstàncies, la iniciació cristiana haurà de prendre noves formes, acollir noves realitats, i sobretot, estar ben oberta a noves necessitats, les dels allunyats o convertits que busquen una Església que els parli de Jesús amb la seva vida, que aculli les seves situacions personals, que els faci sentir, d'una vegada per totes, a casa.

Teresa