divendres, 19 de febrer de 2010

EN EL DESERT DE LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA

Les temptacions, aquells moments de dubte, de confusió, de dispersió, el desig d'ambició i de poder... no van ser alienes a la vida de Jesús. A l'evangeli se'ns presenten juntes però sense dubte van aparèixer paulatinament en la vida de Jesús, igual que ens passa a nosaltres.
Els segles i la pèrdua del context les han enrarit: les pedres en pans, el pinacle del Temple, adorar el diable... avui no ens diuen gran cosa, però amaguen un missatge molt actual. Com expressar en paraules contemporànies termes que semblen caducs? Aquesta és una tasca permanent dels que ens creiem això de l'evangelització. De fet, moltes vegades he sentit: tenim el millor producte però no el sabem vendre. Potser és que tampoc el sabem viure... la qual cosa seria encara més greu, però posats a fer de traductor pastoral, les temptacions avui poden expressar-se de la següent manera:
1- Converteix les pedres en pans... o el poder del Mag que canvia la història i el seu esdevenir, tot i que a cada nova catàstrofe mundial o personal ja intuïm que la cosa no va per aquí, sinó que entremig apareix la llibertat, preuada i temuda alhora.
2.-Llença't des del pinacle del Temple... i aconseguiràs que tots reconeguin la teva vàlua, t'aplaudeixin, t'admirin i la teva fama destaqui per sobre la majoria de la gent, encara que si segueixes a Jesús aviat descobriràs que tota la seva vida va consistir en ser un de tants, sense trompetes ni afalacs de cap mena.
3.- Adora el diable... i tot el que es veu fins més enllà de l'horitzó serà teu, i ho podràs controlar, organitzar, governar, malgrat acabis descobrint que ni tan sols la teva vida et pertaný.
Viure i sobreviure a tantes trampes i enganys, tot forma part d'un mateix camí, d'un mateix esforç, d'una mateixa voluntat d'aixecar-se després de cada ensopegada i de compartir la nostra fragilitat humana amb la senzillesa i la naturalitat del qui se sap en les millors mans.

Teresa

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Teresa,
Agraeixo la reflexió.
Hom cau molt fàcilment.
M'ajuda molt pensar que "borrón i cuenta nueva" i torno a encarrilar-me. Sempre pensant, com tu dius, que sabem de Qui ens fiem.
Bon recès.
Montse

naif ha dit...

Hola Teresa
Gràcies, com tantes d'altres, per aquesta reflexió. L'he rebuda en un moment adient i oportú: certament Ell ens dòna eines (tú n'ets una)per vèncer els obstacles.
naif