dilluns, 29 de març de 2010

S'HAN EQUIVOCAT DE VÍCTIMA

Entre les moltes notícies del dia, els dilluns en van farcits, sento per la ràdio que un noi ha mort en un atemptat a Grècia. Sembla que és un noi estranger, i que ella i la seva família es dedicaven a buscar entre les escombraries, com a forma de vida o com a complement d’una existència de supervivència.
Els que han fabricat l’artefacte i l’han posat al lloc previst han equivocat el seu objectiu. Si el que volien era protestar contra la injustícia, contra els monopolis econòmics, contra els estralls de la crisi, han acabat precisament amb una altra vícitma, com ells, de la desigualtat. Ja ho diuen que la vida és injusta. Arribes a un país que no és el teu, busques una nova oportunitat que se’t nega a la teva terra, només vols tastar allò que en diuen progrés i benestar i acabes ajagut en un carrer amb els budells reventats i tota esperança per terra.
Teresa

dimecres, 24 de març de 2010

PARAULES PERDUDES, VALORS A RECUPERAR

Si algú tracta amb adolescents, pot fer quan vulgui una prova: preguntar-los si saben què vol dir la paraula austeritat. Si la resposta d'algun és afirmativa, ja es pot donar per ben pagat. Jo avui, parlant de Santa Teresa i la reforma del Carmel, ho he provat amb trenta nois i noies de 15-16 anys... i s'ha fet el silenci més absolut. És cert que el vocabulari es va reduint, que la llengua s'empobreix, però crec que austeritat no és només desconeguda per això, sinó sobretot perquè amaga un valor que mai han viscut. Potser està bé que mai hagin passat necessitat, que tinguin el que els cal i no hagin conegut, per exemple, el racionament. Està bé que no siguin pobres, tot i que sabem que avui moltes famílies han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes. Però l'austeritat és una altra cosa: és aprendre a renunciar, a viure amb menys, a practicar la solidaritat... amb la finalitat de comprovar en primera persona que vivim en un món de recursos escassos i que molta gent viu en la pobresa sense haver-se preguntat mai si en volia fer o no una opció. Ser pobre és la crua realitat per a milions de persones a tot el món. Ser auster és una opció que alguns ens podem permetre i un valor a compartir.
Teresa

diumenge, 21 de març de 2010

VIDA RELIGIOSA ALS MARGES

Des dels primers temps del cristianisme, alguns homes i dones van comprometre la seva vida en favor dels més pobres, dels marginats, els que avui en diriem els exclosos. Sempre hi ha hagut persones que han estat situades al marge o fins i tot fora del cercle social. Malalts, pobres, dones, extrangers... segons llocs i èpoques han ocupat aquest darrer esglaó social. Des dels inicis, els religiosos i religioses han volgut estar ben a prop seu, com ho va fer Jesús en el seu temps. De fet, davant de qualsevol notícia ubicada en algún racó del nostre món més oblidat, ens trobarem la presència d'una monja, d'un religiós, d'una comunitat entossudida en fer realitat allò de que "el Regne ja és aquí" encara que tan petit als nostres ulls com un gra de mosstassa.
El programa "Pueblo de Dios" de RTVE d'aquest matí ha dedicat el seu documental a una regió de l'actual Uganda, Karamoja. Allà hi ha, desde fa molts anys, una petita comunitat del Sagrat Cor. En aquest enllaç, a partir del minut 15, podeu descobrir la tasca de la Paulina, una rscj espanyola, menuda i d'aparença fràgil, que ha fet seva la causa del poble karamojon: la lluita per la vida, per la dignitat, pel dret a existir.
Teresa

divendres, 19 de març de 2010

SORT I ESFORÇ

Som a pocs minuts del sorteig dels quarts de final de la Lliga de Campions. Avui que puc, ho vull veure per la televisió. Entre els vuit millors equips d'Europa, tots tenim les nostres preferències. No volem ni el Manchester ni l'Inter. Preferim els equips francesos, tot i que sabem que han hagut de fer mèrits per ser on són. Ningú no regala res.
Som a pocs minuts de viure una tensió ben actual: la vida de cada dia també es mou entre la sort i l'esforç. La sort de tantes coses inesperades que ens passen, oportunitats que truquen a la porta, trens que només passen una vegada. Però una sort que només esdevé fructífera si va acompanyada de la seva dosi d'esforç, si la vivim amb maduresa, si n'acceptem els reptes que comporta: una sort treballada, aquella que ens fa estar ogullosos de nosaltres mateixos perquè hem estat capaços d'assolir els nostres propòsits. Aquesta és la que ens fa créixer, aquesta és la que ens fa sentir afortunats.

Teresa


dilluns, 15 de març de 2010

LATITUDS

"Latituds" és un nou programa del Canal 33 que s'estrena demà dimarts. Pel que en conec, és una aposta per demostrar que la televisió pública pretén alguna cosa més que distreure amb una sèrie de qualitat o fer-nos patir de valent (i gaudir en la mateixa proporció) amb el Barça. La televisió també és un espai d'intercanvi on reflexar la vida d'un país, d'una manera de fer, d'una humanitat inquieta. Així, l'aposta de la CCRTV és obrir-nos a diverses realitats on la lluita pels drets humans i la justícia es barregen amb la mateixa supervivència: Colòmbia, Sàhara, Moçambic... i com a primer programa, Guatemala i el seu treball per recuperar la memòria històrica dels anys de repressió. En un món sense distàncies, les realitats que abans ens podien semblar alienes ja no ho són, i per això valoro d'una manera especial aquesta oportunitat de conèixer-les de ben aprop, amb professionalitat i rigor. I amb el desig de donar-li una major disfusió, cada diumenge es podrà veure, anticipadament, el capitol del dimarts. Jo ho acabo de fer a la web del programa i el recomano.
"Latituds" vol donar visibilitat als que impulsen solucions a la pobresa, les injustícies i les guerres del món. I jo me'n felicito.
Teresa

dissabte, 13 de març de 2010

ARBRES (i II)

Comprovat, hi ha arbres de tota mena: arbres de Nadal, arbres vora l'aigua, arbres que aixopluguen un ocell, arbres que han rebut cops, arbres d'arrels profundes, arbres amb fruit, arbres... I comprovat també que certs exercicis se'n treuen aprenentatges ben il·uminadors.
I un altre aprenentatge: sabieu que a vegades les paràboles poden canviar el seu final sense perdre el seu sentit? Que el fill pròdig pot tornar a casa i que el que el surt a rebre sigui el seu germà? Que els treballadors de la vinya cobren segons el que han treballat.... però que el que menys ha guanyat convida els altres a sopar? Capgirar l'evangeli conservant el seu missatge. La generositat, l'acollida, el penediment el perdó. Capgirar el nostre món per donar-li un sentit a tot plegat.
Teresa

divendres, 12 de març de 2010

ARBRES (I)

Deu ser que no n'aprenc. Després de quatre caps de setmana fora de casa, i quan el cos demana pau i tranquilitat, demà dissabte m'he enredat amb una convivència de Confirmació. Com els toreros quan, veient el públic entregat, surten a donar-ho tot, no podia dir que no a un grup de joves amb ganes de compartir un espai d'amistat, reflexíó i pregària. I com que estem a València i fa dies que la ciutat fa olor de pòlvora, a les 14h en punt serem (jo de lluny...) a la mascletà, fent-se un lloc entre empentes a la festa que tant agrada per aquí.
Però abans, el punt de partida serà un petit exercici d'imaginació que conclourà amb el dibuix d'un arbre: gran, escanyolit, podat, frondós, assecat, solitari... l'arbre que són ells mateixos: en creixement, fent arrels, amb branques tímides però plenes de possibilitats, lloc d'aixopluc, de refugi, lloc de trobada...
Amb dinàmiques com aquestes no saps mai per on tirarà el grup. Hi vaig preparada. Ens coneixem molt. Hi ha confiança i mutua estimació. Se'ns ha donat un regal i en volem gaudir.
Deu ser que no n'aprenc, i no en vull aprendre.

Teresa

dilluns, 8 de març de 2010

HOMES, DONES I 8 DE MARÇ

Amb ganes d'actualitzar el bloc, no acabava de trobar tema. A vegades passa. La inspiració tot d'una t'abandona, i tot i així t'entestes en alimentar aquesta petita finestra oberta al món. Penses en la gent que ho llegirà de grat i et sents una mica en deute amb ella, tant se val si és nombrosa o no, fixa o passatjera.
Donant-li voltes he recordat el llibre que tinc entre mans: "Un burka per amor", una història real d'aquelles que frapen la consciència. Avui, 8 de març, encara se'm fa més increïble posar imatges a una narració que voldries trobar catalogada a la secció de ficció, però que en canvi figura a la de testimonis. Pensava en les dones d'Afganistan, sotmeses a un anonimat forçós sota un vestit que pesa set kilos i que les converteix en invisibles. Pensava en totes aquelles dones que no poden sortir soles al carrer, que s'arrisquen a morir apallissades si ho fan, que depenen en tot i per tot del marit, pare o germà. Pensava en tot el camí que ens queda per recòrrer si encara aspirem a una societat global on les oportunitats no depenguin del gènere, ni del cognom, ni ... sinó de la pròpia vàlua.
Avui, 8 de març, és el dia dels homes i les dones que creuen en el gènere humà i en les seves infinites possibilitats.
Teresa

dimarts, 2 de març de 2010

SANTS I SANTES DE DÉU, PREGUEU PER NOSALTRES

Avui a 2n de l'ESO em toca parlar del sants. Dic em toca, però és tota una opció. De fet, una educadora ha de saber triar entre tot allò que el llibre proposa, i saber triar suposa exercir una opció. Després d'uns mesos de treballar Antic i Nou Testament, priumers cristians i Sant Pau, el llibre s'enreda en qüestions litúrgiques i formals, poc properes a l'edat, interès i context dels alumnes. Però els sants, aquelles persones de referència que l'Església vol destacar i mostrar com a exemple, és un tema que em sembla del tot aprofitable. No crec que avui en dia ens faltin models, perquè de models n'hi ha molts, el que sí crec és que els socialment reconeguts no m'agraden, perquè se'ls té com a tals gràcies a situacions estrafalàries, declaracions indiscretes i mèrits dubtosos. Els sants d'avui són els que aconsegueixen una portada a l'Hola, una entrevista al "Sálvame de luxe" o entrar a la casa de Gran Hermano. I si no veieu clar el que estic dient, només cal mirar els números d'espectadors o lectors que mouen tots aquests fenòmens. Jo vull uns altres models, uns altres valors: els de la humilitat, la solidaritat, el servei. Sants i santes de Déu, els passats, els presents i els futurs... pregueu per nosaltres !!
Teresa