divendres, 12 de març de 2010

ARBRES (I)

Deu ser que no n'aprenc. Després de quatre caps de setmana fora de casa, i quan el cos demana pau i tranquilitat, demà dissabte m'he enredat amb una convivència de Confirmació. Com els toreros quan, veient el públic entregat, surten a donar-ho tot, no podia dir que no a un grup de joves amb ganes de compartir un espai d'amistat, reflexíó i pregària. I com que estem a València i fa dies que la ciutat fa olor de pòlvora, a les 14h en punt serem (jo de lluny...) a la mascletà, fent-se un lloc entre empentes a la festa que tant agrada per aquí.
Però abans, el punt de partida serà un petit exercici d'imaginació que conclourà amb el dibuix d'un arbre: gran, escanyolit, podat, frondós, assecat, solitari... l'arbre que són ells mateixos: en creixement, fent arrels, amb branques tímides però plenes de possibilitats, lloc d'aixopluc, de refugi, lloc de trobada...
Amb dinàmiques com aquestes no saps mai per on tirarà el grup. Hi vaig preparada. Ens coneixem molt. Hi ha confiança i mutua estimació. Se'ns ha donat un regal i en volem gaudir.
Deu ser que no n'aprenc, i no en vull aprendre.

Teresa