dijous, 1 d’abril de 2010

SETMANA SANTA SENSE DÉU


Avui em sento una mica com aquesta imatge: a mig camí entre la celebració religiosa i el nostre món pagà, sense saber qui guanya o de tant saber-ho no m'ho vull ni preguntar. Escolto les dades de l'ocupació de les cases rurals, del apartaments de la costa, del afectats per la vaga de Renfe. Veig les recomanacions als conductors, les dades d'accidents a les carreteres, la previsió del temps. Segueixo algunes processons per la televisió, escolto saetas, agraeixo no ser al mig d'aquella gentada. Veig que hi ha un trasvals general... però és un trasvals que em resulta aliè. M'agrada viure aquests dies copsant el que celebrem. M'agrada saber que cada dia pot ser dijous sant, que cada dia podem aprendre a estimar. Agraeixo que algú em recordi els crucificats del nostre món. Celebro de tot cor que la mort no tingui mai l'última paraula. I em preocupa que enmig d'una crisi de valors tan profunda, seguim arraconant la fe com si no l'haguessim de menester més, com una etapa fa anys superada. Valoro la llibertat de creences, d'opinió, de consciència d'una societat... però un cop hem mort Déu, cap a on creiem que anem?
Teresa