dijous, 29 d’abril de 2010

MORIR A 7.500 METRES

Alguna vegada us heu preguntat per qui donarieu la vida? Jo ho he fet amb els alumnes de 13-14 anys per posar-los exemples ben propers del que va ser la mort de Jesús. La majoria de les respostes, quasi sense necessitat de pensar van ser "per la meva família". La resposta és prou significativa en uns adolescents que, com toca, estan rebotats per tot. Per completar el tema vam veure un video del programa "Informe Robinson" sobre el l'intent de rescat el muntanyenc Iñaki Ochoa a l'Annapurna l'any 2008. I dic intent perquè malgrat es van mobilitzar 14 persones i van fer tot el possible, no hi havia res a fer.
Avui em llevo amb la notícia de la quasi bé segura mort d'un altre alpinista, en aquest cas, mallorquí, Tono Calafat, a la mateixa muntanya. Sense voler, recordo les imatges de fa dos anys i sobretot em vénen al cap els esforços que, tots els que eren per aquella zona, van fer per intentar arribar al lloc on era Iñaki, per moure'l, per salvar-li la vida. Un d'ells, un sherpa que va intentar accedir-hi amb helicòpter deia: "Iñaki no és un amic, és un germà".
Què fa la muntanya que genera aquests vincles tan profunds? Com sentir que qualsevol altre també pot ser germà nostre en la vida diària al nivell del mar?

Teresa