diumenge, 11 d’abril de 2010

PELEGRINS TOTHORA

Pasada la Setmana Santa, celebrada la Pasqua, torno a casa i m'assec de nou davant del bloc. Li dic "nova entrada" i em disposo a compartir algún dels pensaments d'aquests dies. Sembla mentida però... han passat tantes coses! Els dies mai són iguals i la intensitat amb que els vius els converteix a cadascun d'ells en autèntiques capses de sorpreses.
Ahir vaig arribar de pasar uns dies a Galícia, on a més el sol ens va voler regalar un viatge del tot plaent. Era obligada la visita a Santiago, no sé si tant per guanyar el jubileu com perquè hi ha llocs que sempre mereixen repetir la visita. Passejant pels seus carrers vam topar-nos amb molta gent que acabava de concloure el seu pelegrinatge, molts d'ells des de llocs ben llunyans. Jo havia arribat en cotxe i la meva experiència era una altra, però malgrat això, sí vaig sentir que, d'una manera o altra, tots érem pelegrins... a Santiago, en la nostra vida, en les nostres recerques vitals, diferents segons edats i situacions. Em vaig sentir agermanada amb tots aquells que prenen motxil·les, bicicletes o camilles, que carreguen damunt seu la pròpia vida, acceptant-ne els dons i els límits, i que sempre tenen la seva meta més enllà de l'horitzó. Pelegrins en una terra que no és del tot nostra, pelegrins tothora.

Teresa