dilluns, 10 de maig de 2010

EL CONCIERTO

Això dels deutes pendents deu ser una cosa ben humana. Tots en tenim. Allò que no vaig dir, allò que no vag fer, aquella vegada que hagués pogut... El temps s'esmuny de manera implacable i arrosseguem de per vida certes accions o omissions sense possibilitat de reconciliar-nos, ni amb elles ni amb nosaltres mateixos.
"El concierto", una pel·lícula francesa ben interessant sobre els allò que ha quedat inconclús. Sobre la capacitat de tancar una etapa de la pròpia vida sense rancúnies, per poder obrir-ne una altra com qui estrena una catifa que encara ningú no ha trepitjat. Una casualitat al despatx del director del Bolshoi reobre la vena artística d'un director d'orquestra defenestrat pel comunisme rus. Txaikovski, la seva vida, la seva oportunitat, allò que se li va negar i que el defineix.
Penso quanta gent necessitaria una nova oportunitat... el pintor fracassat, l'artista arraconat, la parella que un dia va dir-se massa coses... Perquè a vegades una sola ocasió és massa poc, i ens en cal una altra, per trobar unes paraules més escaients, unes notes més afinades. "El concierto" ens acompanya pel camí de la pròpia reconciliació i ens ensenya que assolir-la no és ni fàcil ni senzill.

Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Les noves oportunitats es busquen, es treballen, es calculen. No cauen del cel. Després de cada fracàs, nomé cal esmerçar-hi feina i talent, per intentar-ho de nou.

En el cas dels artistes, dels pintors, també cal que tinguem en compte que el talent és escàs.
L'èxit, això és el ressò i l'aplaudiment del públic, d'uns quants ve contrapesat pel fracàs de molts d'altres.

El cas d'"El concierto" és molt clar, perquè el director va ser defenestrat per una dictadura. Però és l'excepció.

Però sovint, qui no et valora és el mateix públic, perquè troba que el que fas no té prou qualitat.

No s'hi valen excuses i creure que no has tingut prous altaveus.

Enric