divendres, 14 de maig de 2010

LLETRA PETITA

Sembla que ha arribat l'hora d'estrenyer-se el cinuró, i si cal, fer-hi un forat nou. Estem de en temps de crisi, cosa que ja sabíem, però ara, a més, molts ciutadans ho notaran en el sous, i això fa mal de veritat. He sentit tota mena de reaccions, i jo mateixa em sento dividida davant d'aquesta mesura totalment impopular però, sent on som, segurament necessària. Crec que és bo viure de manera austera, i la crisi ens hi ajuda. Reconèixer que no es pot tirar de veta tan alegrement i conscienciar que vivim en un món de recursos escassos. A nivell global aquesta realitat és clara, encara que no la sabem resoldre. A un nivell més local, com que aparentment no ens falta de res, l'austeritat és més ambigua. De fet, només ens falten els diners per fer-nos amb tot allò que omple a vessar botigues i grans magatzems. No és un problema de recursos materials sinó de liquiditat.
Una de les coses que em preocupa és qui pagarà de veritat aquestes mesures. Els mateixos que ja estan suportant com poden les conseqüències del daltabaix econòmic? Els acabarem castigant dues vegades? Vull pensar que tota decisió té la seva lletra petita, on es tenen en consideració els detalls i les excepecions, les persones més febles i desafavorides. Sinó seran unes mesures tan necessàries com injustes.
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Teresa,
Sense entendre-hi,`però, en principi, em sembla bé "les retallades", sense tocar i deixant els augments per les P.N.C (Pensions no Contributives) i altres molt baixes. encara que la ironia és que aquests pensionistes ja no poden viure dignament ara.
De tot el que es proposa, si reben els que els hi sobren, ho trobo bé. S'ha d'estudiar amb calma i sobretot que es faci de manera honesta i justa.
Continuarà...
Montse.