dimecres, 19 de maig de 2010

QUÈ FEU MIRANT EL CEL?

De les lectures de la festa de Ascenció em va agradar aquest toc d'atenció als apòstols: què feu mirant el cel? Jesús se'ls ha aparescut i ells continuen embaladits per la seva presència, a la lluna de València, podriem dir avui... No sé si no se n'adonen o no volen adonar-se'n, però la presència de Jesús no és per a l'autocomplaença, sinó que és una força dinamitzadora de dins cap a fora, que els agafarà tot l'ésser i en molts dels casos, els durà fins i tot al martiri. La contemplació de Jesús no es fa mirant el cel, sinó ben arran de terra.
De la mateixa manera, quan avui la fe es confon amb una sensació física agradable, amb una pau interior relaxant, quan l'autorealització es posa per davant de tot... algú hauria de venir de nou per dir-nos: què feu perdent el temps en el que no toca? Oblideu-vos una mica de vosaltres mateixos, sortiu del vostre petit cercle i contempleu més aviat el vostre voltant. Potser aleshores comprendriem que l'Esperit bufa àllà on vol, ens treu d'allà on érem i en duu on potser no voldriem.

Teresa

2 comentaris:

Anònim ha dit...

MOLTES FELICITATS EN LA VOSTRA FESTA DE STA. MAGDALENA SOFIA!!!

UNA ABRAÇADA A TOTES DES DE MALLORCA.
CATI.

Teresa i M.Àngels ha dit...

Cati... més aviat hauries de dir: "la nostra festa" que també et toca de ben aprop.
Moltes felicitats i gràcies per la teva fidelitat!
Teresa