dimarts, 8 de juny de 2010

I ELS ANYS PASSEN DEPRESSA

Recordo un poema de Matí i Pol, musicat pel Lluis Llach que deia això: "I els anys passen depressa". Sempre ho he pensat: hi ha moments en els que sembla que el temps s'ha aturat, o que els segons no avancen, com per exemple el final d'un partit igualat, o un moment de màxim avorriment. Però els mesos, els anys... empaita'ls !! No sé què tenen, però volar és poc quan es tracta dels fulls del calendari.
Així, doncs, a lo tonto a lo tonto... aquest juny faig 25 anys de la sortida de l'escola. De fet, divendres passat es van reunir un grup d'antics companys per celebrar-ho, i gràcies al facebook he pogut contemplar que els anys no passen en va, tot i que a vegades costa de veure-ho en una mateixa. Així doncs, 25 anys de la selectivitat, del carnet de conduir, del primer any d'universitat. 25 anys de majoria d'edat i del dret a votar.
Tot veient les fotos, a les aules, al costat de Mater... em feia una mica la sensació que el fet de continuar vinculada a una escola del Sagrat Cor em manté unida a uns símbols que he fet meus i el treball a l'aula m'obliga a rejovenir el cor i l'esperit, a estar al dia, a viure intensament el moment present.
El pas del temps no és ni homogeni ni lineal, fins i tot a vegades sembla que reculi i tot. Des de la meva pròpia experiència, per damunt dels fets concrets, el que procuro és acompanyar-lo amb sentit i agraïment.
Teresa