
L'evangelització ha estat una tasca dolorosa al llarg del segles. Des de Sant Esteve, primer màrtir cristià, fins al dia d'avui, on encara es documenten morts i persecucions en contra dels que professen el cristianisme. De fet, València no s'entén sense Sant Vicent ni Barcelona sense Santa Eulàlia, per molt que la rebategin com a Lali, oblidant-se del tot de les seves arrels cristianes.
I també ha provocat dolor... i si no que els ho preguntin als indígenes americans, als jutjats i condemnats a morir en una foguera o als musulmans caiguts al crit de "Déu ho vol" en temps de les creuades.
També l'Àfrica té la seva pròpia història, i tan ambigua com punyent. En concret, Uganda va ser evangelitzada pels Pares Blancs a finals del segle XIX. Ràpidament van aconseguir grans progressos, però també van topar amb el rey Mwanga que no els va ser gens favorable i va acabar perseguint-los. Així, el 3 de juny morien cremats Carles Lwanga i 21 companys més. Per la seva valentia van ser canonitzats el 1964.
Em diuen que demà es reuniran la Basílica dels Màrtirs d'Uganda, a Kampala, milers de persones vingudes de tot el país. Valents aleshores i valents ara, a Uganda se segueix lluitant contra la pobresa, la SIDA, l'oblit del món. Una espurna de llum per a qui vulgui mirar-la.
Teresa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada