MÀRTIRS D'UGANDA

Demà 3 de juny, se celebra la festa dels Màrtirs d'Uganda. Per vincles d'amistat em sento lligada a aquest país i m'agrada saber-ne més coses. És una manera d'estar aprop de la gent que estimes.

L'evangelització ha estat una tasca dolorosa al llarg del segles. Des de Sant Esteve, primer màrtir cristià, fins al dia d'avui, on encara es documenten morts i persecucions en contra dels que professen el cristianisme. De fet, València no s'entén sense Sant Vicent ni Barcelona sense Santa Eulàlia, per molt que la rebategin com a Lali, oblidant-se del tot de les seves arrels cristianes.

I també ha provocat dolor... i si no que els ho preguntin als indígenes americans, als jutjats i condemnats a morir en una foguera o als musulmans caiguts al crit de "Déu ho vol" en temps de les creuades.

També l'Àfrica té la seva pròpia història, i tan ambigua com punyent. En concret, Uganda va ser evangelitzada pels Pares Blancs a finals del segle XIX. Ràpidament van aconseguir grans progressos, però també van topar amb el rey Mwanga que no els va ser gens favorable i va acabar perseguint-los. Així, el 3 de juny morien cremats Carles Lwanga i 21 companys més. Per la seva valentia van ser canonitzats el 1964.

Em diuen que demà es reuniran la Basílica dels Màrtirs d'Uganda, a Kampala, milers de persones vingudes de tot el país. Valents aleshores i valents ara, a Uganda se segueix lluitant contra la pobresa, la SIDA, l'oblit del món. Una espurna de llum per a qui vulgui mirar-la.

Teresa