dijous, 17 de juny de 2010

MUNDIAL

Constato que el Mundial ens concedeix una extranya alegria a aquest mes de juny tan auster pels estudiants i els mestres. Encara que, en aquest campionat, no m'hi jugo res, el segueixo i em distreu. Els esports m'agraden de tota la vida, però si em poso a pensar quan partits he vist d'aquesta primera fase... crec que només l'Espanya-Suïssa d'ahir (per poder-ne parlar després) i no sencer. I d'aquí sorgeix la següent idea: m'agraden els esports però només segueixo realment aquells en els que tinc una implicació afectiva. És a dir, una final de tennis Federer-Djokovic..., una cursa de motos sense corredors catalans..., una final de Champions sense el Barça... no em faria perdre ni 10 minuts del meu temps.
Constato que m'agraden els esports, però només centren tot el meu interés quan hi estableixo una vinculació afectiva: quan juguen de balugrana, quan són "de casa", quan sento representada la meva identitat. De fet, vaig seguir la final de la Lliga francesa de rugbi i veure la derrota de l'USAP de Perpinyà em va doldre.
Deu ser que, en general, ens movem per afectes... i l'esport no n'és excepció.
Teresa