diumenge, 6 de juny de 2010

RELIGIÓ I RES PUBLICA

Aquests darrers dies, amb motiu de la celebració del Corpus, ha tornat a les primeres planes un tema tan suat com el de la relació (o la intromissió) de la religió en l'esfera pública. I quan dic pública no vull dir el carrer sinó allò públic, allò que és de tots perquè ho paguem amb els nostres impostos, allò que pertany a l'Estat, i en el nostre sistema polític concret, un Estat no confessional.
Venim de la història que venim, d'una dictadura, d'un règim nacional catòlic que neix en una mena de creuada moderna. I n'arrosseguem, en la meva opinió, certs vicis que no per tradicionals s'han de conservar. Aquests dies estan sortint al carrer les processons del Corpus, i en alguns llocs ho fan al ritme de l'himne espanyol i custodiada per l'exèrcit... i no em sembla bé. Tot i que siguin voluntaris, tot i que es consideri una excepció a la llei que ho prohibeix, aquells uniformes, aquelles armes se suposa que no pertanyen a cap religió, però li rendeixen honors a un dels signes més representatius del catolicisme. Què deu tenir a veure el cos de Crist amb les armes, amb el poder militar?
Jo no em sento còmoda davant d'una escena com aquesta. Ja em va deixar garratibada quan la vaig presenciar a Granada quan hi feia el noviciat. I si es tracta només de conservar una tradició... gràcies a Déu tradicions molt més arrelades aque aquesta en la història de la humanitat han estat abandonades en la mesura que les hem considerades fora de lloc en el món civilitzat.
A punt de sortir de casa per anar a la processó del Corpus, crec que l'espai del cristià és el carrer, però no l'esfera d'allò que és públic en una societat diversa i interreligiosa, que és de tots perquè representa a tots.
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Teresa.
Estic amb tu.
Montse