dilluns, 21 de juny de 2010

TRES, DOS, UN....

Estem en ple compte enrera. De fet, em queden dos dies de classes: dimecres acabo. Tot un curs que ha passat, deixeu-me caure en el tòpic, volant. Sense adonar-me'n vaig començar el meu vuitè curs a València, sense adonar-me'n vam anar superant avaluacions, com qui salva esculls infranquejables, sense adonar-me'n arribo al juny, a les recuperacions, als deures d'estiu...
Un altre curs que s'esgota: diferent, incomparable, únic. Perquè ells són similars però mai els mateixos, perquè jo també canvio, aprenc, em platejo nous reptes. Perquè la vida ens condiciona a tots, perquè aprenem a conviure, perquè cada dia tenim l'oportunitat de créixer junts i això no té models ni normes fixes.
Acabem el curs, comencem vacances. Descansarem una mica, farem altres coses i farem reviure les forces i la i·lusió. I hi tornarem amb ganes renovades, ells més alts, jo una mica més experta.
Teresa