dimecres, 28 de juliol de 2010

"SWEET SIXTEEN"

Posats a il·lustrar l'experiència de voluntariat amb nens d'un barri com el Raval, vam fer un video-fòrum sobre la pel·lícula de Ken Loach "Sweet sixteen". Guanyadora del premi de Cannes al millor guió, aquesta història ens trasllada a un barri industrial d'Anglaterra per acompanyar la quotidianitat d'un adolescent de quinze anys. Sense estudis ni feina, ell i el seu amic es "busquen la vida" com poden, i poc a poc, en forma d'espiral, es van introduint en el món de la delinqüència i la il·legalitat. És un relat dur amb petites espurnes de tendresa, perquè per sobre de la impotència sempre queda un bri d'esperança, el desig d'una petita escletxa que ens digui que és possible una nova oportunitat que ens permeti canviar de vida, és a dir, que la mateixa vida ens doni l'oportunitat que ens ha robat. Arrossegat per una situació totalment negativa, el nostre protagonista esdevé víctima d'una realitat que li ha immobilitzat el futur. Arrossegat a l'abisme amb només quinze anys, arribarà al seu aniversari enmig de la desesperació i la confusió.
Una bona pel·lícula per descobrir que la vida de molta gent és fruit del que els ha tocat viure. Així, el judici fet des del nostre benestar potser ens serà menys fàcil...
Teresa

dimecres, 21 de juliol de 2010

ANIVERSARI

Fa pocs dies va ser el meu aniversari. Quan ja es passa de certes xifres, els aniversaris perden part de la seva màgia, però així i tot, saber-se viu no deixa de ser un fet del tot celebrable.
És un dia bonic, on reps de manera palpable molta estimació. Fas repàs dels darrers temps i agraeixes haver-hi arribat. No tothom ho pot explicar.
M'agrada rebre felicitacions, ho reconec. Així, en vaig rebre des de l'Àfrica, Amèrica, diversos països d'europa, diverses ciutats espanyoles... Les noves tecnologies foren ràpides portadores d'abraçades i bons desitjos.
Crec que felicitar-nos és una oportunitat d'actualitzar les amistats, de posar una data a l'agenda, de saber i d'expressar que els altres ens importen. La data no deixa de ser una excusa quan l'amistat hi surt guanyant.
Teresa

diumenge, 18 de juliol de 2010

DIUMENGE, SET DEL MATÍ

Coses del Camp de Treball... aquest diumenge, a les set del matí, em trobava pel carrer. Acabada de llevar, amb la bossa del pa a la mà, buscava un forn.
A aquestes hores d'un dia de festa el carrer és un espai de contrastos i experiments sociològics. Per una banda, els que anem recent dutxats amb la clenxa ben pentinada. Se'ns veu nets i desperts. Per altra banda, els que acaben la nit, els que amb la roba desmanegada surten dels afterhours, els que dormen dins un cotxe o s'asseuen a la vorera a esperar no sé què.
Dues realitats, dos mons que es miren amb desconfiança i incomprensió. Els que creiem que el diumenge està per aprofitar-lo d'empeus i els que pensen que està fet per dormir-lo. Els que ens agrada la claror del dia i els que prefereixen les ombres de la nit.
Primer diumenge de Camp de Treball, d'un Camp en el que tretze joves faran una experiència de servei i oferiran el seu temps a un grup de nens del Raval. Una tasca lloable en aquests temps i per la que caldrà anar ben descansats.
Llibertat per passar-s'ho bé però responsabilitat per assumir un compromís que exigeix molta paciència i energia. Per això a les 12h diem "bona nit". Per això no ens importa llevar-nos un diumenge a les set del matí.
Teresa

dissabte, 10 de juliol de 2010

SIMBOLS

Ahir tocava remenar els armaris de casa la meva mare i recuperar la senyera. La que fa anys penjavem amb orgull al balcó de manera ritual i que expressava molt més que les paraules. Era l'autèntica protagonista dels dies assenyalats.
Ahir la vaig trobar després de buscar una mica, i un cop desembolicada, descobria que els color no lluïen perquè el sol de tantes celebracions i reivindicacions se n'havien menjat la força. No serà tan viva com moltes altres que veig pels balcons de l'Eixample, però amaga el mèrit de la fidelitat a unes idees, a uns principis. Tindrà el mèrit de més de 30 anys de constància, de perseverància, de compromís.
Em fa il·lusió veure tantes senyeres als balcons. Aquest és el meu símbol, només aquesta és la meva bandera.
Teresa

diumenge, 4 de juliol de 2010

DONAR-SE TEMPS

Una de les coses bones de l'estiu és que tenim més temps... o ens ho sembla, perquè de fet el temps és el mateix, però el ritme habitual minva i sembla que les hores s'estirin. Una manera d'aprofitar aquesta sensació de temps extra és trobar espais serens, "espais verds", on allò que som passa a ser prioritari. Són moments de silenci, de lectura, de contemplació... on per fi podem deixar de banda l'agenda i on tota la nostra responsabilitat es decanta en centrar (o recentrar) la nostra vida.
En aquesta tasca m'hi estic ajudant d'un llibre: "Mirar por otros" (Sal Terrae) de la Mariola López Villanueva, rscj companya de tants i tants moments des de que vam coincidir al noviciat de Granada fa més de quinze anys. És un recull d'articles que ajuden a recorrer les actituds vitals (l'entrega, l'agraïment, l'humilitat, el servei...), a redescobrir-les en cadascú i a aprendre'n, de cada una, quelcom. És una lectura que ajuda a viure's pausadament, just el que ens cal abans de que l'estiu agafi el seu propi ritme.
El llibre només és una recomanació. La necessitat d'aturar-se, una urgència.
Teresa