diumenge, 22 d’agost de 2010

CARITAT O JUSTÍCIA

Han passat força dies des de que vaig llegir aquesta notícia: 40 milionaris donaran la meitat de la seva fortuna a obres de caritat. La idea ha estat promoguda per Warren Buffet i Bill Gates, que després de diverses trobades l'han extès a altres filàntrops.
D'entrada, res a dir, ben al contrari. Només pel fet que qui pot oblidar-se'n de tot es preocupi per algú del seu voltant ja em sembla un bon senyal. I si algú digués: "ells sí que poden"... li diria "tots podem fer alguna cosa, cadascú a la seva mida". Això de rascar-se la butxaca té moltes condicions i encara més excuses.
Tot i que ho valoro, hi tinc un però: ¿com es poden arribar a acumular milions i milions de dòlars amb una feina honesta? Em sembla ben impossible per molta sort, esforç, ull pels negocis que es tingui... perquè estem parlant de fortunes i quantitats inimaginables. Però si algú té un gest que em parli de redistribució i de justícia, jo no el criticaré. I m'hauré de preguntar què hi puc fer jo.
Teresa

dimecres, 11 d’agost de 2010

EL MILLOR DIA DE LA MEVA VIIDA

Avui us comparteixo un text que he trobat per aquest calaix de sastre que és internet. És un text per a avui, però també per demà. És una pregària que cada dia podriem fer nostra. Tant de bo el que transmet brolli en nosaltres de manera natural i espontània tots els dies de la nostra vida.

El millor dia de la meva vida...
Avui, quan m'he aixecat,sobtadament m'he adonat que aquest és el millor dia de la meva vida.
Avui, celebraré l'increïble vida que he tingut plena de benediccions i tot i les adversitats que m'han servit per fer-me més fort.
Viuré aquest dia amb el front bé enlaire i un cor feliç.
Em sorprendré dels "simples"regals que Déu m'ha donat:un matí tranquil, el sol, els núvols, els arbres, les flors, els ocells.
Avui cap d'aquestes minúscules creacions escaparan de la meva vista.
Avui compartiré la meva emoció per la vida amb una altra gent.Faré somriure algú.Realitzaré un inesperat acte de bondat amb algú, encara que no el conegui.
Avui donaré suport a algú que se sent deprimit. Diré als petits com són d'importants i diré a algú que estic a la vora d'ell.
Avui és el dia que deixaré de preocupar-me pel que no tinc i començaréa ser agraït amb Déu per totes les coses meravelloses que m'ha donat.
Tindré present que la preocupació és només una pèrdua de temps perquè la meva fe en Déu i el seu Pla diví m'assegura que en un futur tot anirà bé.
I avui abans d'anar a dormiro observaré la nit i elevaré els meus ulls al cel per admirar la bellesa de les estrelles, la lluna i elevaré una oració a Déu per aquests magnífics tresors.
Quan el dia finalitzi i posi el meu cap al coixí, agrairé al Totpoderós pel millor dia de la meva vida i dormiré com un nen feliç, emocionat per l'esperança de saber que avui ha estat el millor dia de la meva vida!

Amén

Teresa

dimecres, 4 d’agost de 2010

MEETING POINT

Tothom té un lloc de trobada. A Barcelona, sabem que el Zurich és el més emprat. De fet, quan l'excés de puntualitat t'hi fa estar una estona llarga, pots veure com persones de tota mena hi coincideixen per anar a dinar, fer un cafè o tornar a casa després de comprar o realitzar unes gestions. El lloc de trobada de les monges del Sagrat Cor, cada estiu, és el poblet de Santa Maria de Huerta (Sòria). No el coneixeu? No us el perdeu.... No tant pel poblet com per l'abadia cistercenca que el presideix, absolutament imponent, i la seva comunitat de monjos ben viva.
Aquí cada estiu fem i defem, dialoguem i fins i tot discutim. També és lloc de retrobar-nos al cal d'un any i de posar-nos al dia. Santa Maria és sinònim d'acollida i amistat.
Aquest any el tema que centra aquesta trobada és el camí cap a la nova província. Res de nou perquè totes les congregacions fem el mateix viatge, però tot per fer perquè cada procés té la seva història i les seves peculiaritats. Pel que ahir ens presentaven, sembla que la nostra realitat és bastant més senzilla que altres. Una sola província que coincidirà amb els límits polítics d'Espanya no augura excessives dificultats. Però cal fer un camí col·lectiu, escoltar totes les veus, cuidar les diferències... que asseguri que totes hi arribem amb bona disposició i alhora. No ens podem deixar a ningú pel camí.
Teresa