
D'entrada, res a dir, ben al contrari. Només pel fet que qui pot oblidar-se'n de tot es preocupi per algú del seu voltant ja em sembla un bon senyal. I si algú digués: "ells sí que poden"... li diria "tots podem fer alguna cosa, cadascú a la seva mida". Això de rascar-se la butxaca té moltes condicions i encara més excuses.
Tot i que ho valoro, hi tinc un però: ¿com es poden arribar a acumular milions i milions de dòlars amb una feina honesta? Em sembla ben impossible per molta sort, esforç, ull pels negocis que es tingui... perquè estem parlant de fortunes i quantitats inimaginables. Però si algú té un gest que em parli de redistribució i de justícia, jo no el criticaré. I m'hauré de preguntar què hi puc fer jo.
Teresa
1 comentari:
Com tu dius, quan la justícia es converteix en filantropia, malament rai.
Enric
Publica un comentari a l'entrada