
Aquí cada estiu fem i defem, dialoguem i fins i tot discutim. També és lloc de retrobar-nos al cal d'un any i de posar-nos al dia. Santa Maria és sinònim d'acollida i amistat.
Aquest any el tema que centra aquesta trobada és el camí cap a la nova província. Res de nou perquè totes les congregacions fem el mateix viatge, però tot per fer perquè cada procés té la seva història i les seves peculiaritats. Pel que ahir ens presentaven, sembla que la nostra realitat és bastant més senzilla que altres. Una sola província que coincidirà amb els límits polítics d'Espanya no augura excessives dificultats. Però cal fer un camí col·lectiu, escoltar totes les veus, cuidar les diferències... que asseguri que totes hi arribem amb bona disposició i alhora. No ens podem deixar a ningú pel camí.
Teresa
2 comentaris:
Teresa, el teu cometari sobre la reunió de Santa Ma.de Huerta m'ha recordat els versos de León Felipe:"No es lo que importa llegar solo ni pronto, sino llegar con todos y a tiempo" Que Déu ens hi ajudi.
Ma.R.S.
Gràcies pel teu comentari. Aquesta és la idea, expressada amb gran bellesa. Teresa
Publica un comentari a l'entrada