divendres, 24 de setembre de 2010

LLIURES I CAPTIUS

Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona i defensora dels captius. Avui és dia gran per a molta gent, tot i que molts no sàpiguen que una advocació del segle XIII pot conectar perfectament amb el nostre món d'avui. De la reconquesta medieval ja no en queda res. No tenim presos per alliberar ni captius pels que oferir la pròpia llibertat. Se suposa que la llibertat és el valor suprem, el que es troba per sobre de tots els altres, fins i tot per sobre de l'honradesa o la fidelitat. Som lliures i ho exigim a cada moment. Però tanta llibertat ens incomoda, ens neguiteja, i busquem la manera de sentir-nos menys insegurs. De fet, més d'una vegada he sentit a algun dels meus alumnes més grans: "No m'agrada créixer perquè suposa assumir responsabilitats i prendre decisions". La lliberat és una responsabilitat, i de les grosses. I com compensar el neguit? Aferrant-nos a persones i objectes que ens facin sentir menys "a l'aire". Així, ens esclavitzem a la tecnologia, als fàrmacs, als afectes tiranitzants, al consumisme, a la publicitat... Busquem qui decideixi per nosaltres i fins i tot decidim viure a través d'atres vides abans que assumir la pròpia. I tot perquè la beneïda llibertat, l'autèntica, de la que ens omplim la boca no té el color rosa amb que molts, interessadament, ens la pinten.
Teresa