dilluns, 6 de setembre de 2010

PILOT AUTOMÀTIC

Avui vaig amb el pilot automàtic, com quan els avions van aparentment sols mentre els qui els piloten se'n despreocupen. Després d'uns dies intensos i imprevistos, amb cinc dies de retard ahir vaig arribar a València. En poques hores he hagut de canviar el xip de manera fulminant: vaig arribar amb l'últim tren, m'he llevat molt d'hora, he conduït d'esma per una ruta ben coneguda, he entrat al cole a la mateixa hora que les que netegen les aules, m'he posat a corregir els exàmens que els meus alumnes van fer la setmana passada... i han anat arribant els companys, més morenos, alguns més prims, altres no... tots atrafegats a punt de començar les avaluacions. Massa coses en poc temps, massa impactes en ben poca estona. Per sort, les tres hores de tren d'ahir em van servir per revisar l'estat amb que arribava a casa: el cor agraït, el cos una mica fatigat, molta satisfacció per un estiu variat i complet.
Així que descansi una mica podré treure l'automàtic i tornar a assaborir que matinar m'és sinònim d'aprofitar el dia, que en el meu camí a l'escola veig com es lleva la ciutat, que la salutació a la portera no és un ritual, que cada alumne que m'espera mereix tota la meva atenció. Així anirem passant els dies d'aquest nou curs com si fossin únics, perquè de fet ho són.
Teresa

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Com va escriure Gil de Biedma: "Quizás tengan razón los días laborables".

Enric

Clara rscj ha dit...

Fui protagonista involuntaria de los días intensos e imprevistos... Sigo agradecida y admirada por la generosidad y la amistad.