dimecres, 15 de setembre de 2010

VORA LA CREU

La Patrícia, una amiga, comparteix la seva reflexió a partir del text de la Mare de Déu dels Dolors que avui celebrem.
“Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare”... La meva vida professional es desenvolupa a un centre oncològic... Dia rera dia em toca travessar amb moltes persones, joves i grans, el llindar que porta de la vida a la Vida, i caminar al costat de tantes mares, filles, esposes, germanes que romanen amb tant d’Amor fent suau aquest trànsit difícil i misteriós... I cada dia, a la nit, m’emociona fer memòria dels seus rostres i dels seus noms, de la seva fidelitat i fortalesa, i de la seva capacitat de posar vida en situacions on la mort imposa el seu domini.
Tots som posseïdors de la capacitat d’esperar, de romandre, de generar vida allí on sembla que no és possible cap signe d’esperança, però moltes vegades silenciem aquestes capacitats femenines amb les que tot cor és beneït.
Demanem avui a Maria l’aprenentatge de la fidelitat, de la mirada compassiva, de la mà estesa a tantes existències despullades. També la confiança ferma en l’Amor que va transformant les nostres pròpies vides encara que tinguem la sensació de foscor, de petitesa, de fragilitat... la nostra terra serà capaç de donar fruits abundants i d’obrir-se a d’altres vides, com Maria va rebre la de Joan.

Patrícia Hevia

1 comentari:

Anònim ha dit...

Fa quatre mesos el pare em va dir que Deu havia estat sempre amb ell i que ara el cridava, i que ell hi volia anar.
Les tres últimes setmanes de vida em vaig traslladar al costat del seu llit, dia i nit.
Vaig veure en el pare a Jesus malalt, Jesus que s´ entrega, al Jesús serè, pacient, que accepta, que resa, que agonitza...
Aquesta visió de la Dolorosa, no l´havia contemplat. M´ha fet caure les llàgrimes.
Jesús ajuda´ns a estar preparats per la teva crida.

Marona