dijous, 28 d’octubre de 2010

RUTINES EXTRAORDINÀRIES

Acabo de veure, un any més, "El club de los poetas muertos". Podria semblar que no ens podem alliberar de certes rutines i que any rera any fem el mateix. De fet, imagino que moltes feines pateixen aquesta situació. En algunes coses també la meva... però només en algunes, perquè de fet, no hi ha res igual d'un dia a l'altre, ni jo mateixa...
Com sortir del cercle de la repetició? Jo intento fixar-me en alguna cosa nova, algún petit descobriment. Aquesta petita escletxa fa que cada experiència sigui del tot diferent i cada dia sigui nou. El que sí que es repeteix aquests dies al vídeo, i no em fa res, és l'emoció de veure els meus alumnes "tocats" per una història sobre el sentit de la vida que té molt a veure amb la seva edat i la seva recerca personal. Aquests moments són els que fan extraordinària aquesta professió.
En aquesta línia, un fragment en relació amb la pel·lícula:
«...el dia d'avui no es tornarà a repetir. Viu intensament cada instant, que no significa esbojarradament, sinó mimant cada situació, escoltant a cada company, intentant realitzar cada somni positiu, buscant l'èxit de l'altre, examinant-te de l'assignatura fonamental: l'Amor. Per tal que un dia no lamentis haver malaguanyat egoistament la teva capacitat d'estimar i donar vida"

Teresa

2 comentaris:

Vicent Castillo ha dit...

Hola Teresa i Maria Àngels:

Estic molt d'acord amb vosaltres quan doneu importància al text d'aquesta pel·lícula (molt interessant, per cert) on es diu que "l'assignatura" que ho resumeix tot és la de l'Amor (amb majúscula i amb el sentit més ampli de la paraula, en el sentit originari "d'àgape", "d'àpat", de comunió amb els altres, com crec que ara es reinvidica per uns pocs, com ara J.A. Marina en ¿Por qué soy cristiano?, que hui es tradueix en el món actual amb mots com ara "empatia", "solidaritat", "ajuda" etc.
Seguim treballant perquè en els nostres col·legis l'Assignatura de l'Amor no es perda.

Anònim ha dit...

Teresa,
Jo no dono classe, però , també la he vist vàries vegades.
Té sentit per a tothom: joves i grans. No és un simple repetició; és una continua recordança per anar enfocant la vida.
Penso com tu.
Montse.