dimecres, 17 de novembre de 2010

LA BUENANUEVA

Si estàs oberta a noves possibilitats, els alumnes sempre et sorprenen. Això sí, has de tenir temps per escoltar-los i una disposició favorable al que et puguin proposar. Jo mateixa més d'un cop els paro els peus, doncs et vénen amb propostes que no tenen més finalitat que no fer classe amb qualsevol excusa que comença amb la paraula podriem... I jo els dic: "podriem... però no ho farem". Forma part d'un estira i arronsa clàssic.
Però alhora que no baixes la guàrdia, cal estar molt atenta a les propostes que neixen d'un desig d'ampliar la temàtica, d'assolir noves mirades sobre el tema que estem tractant, de fer pensar, d'ajudar a dialogar. D'aquesta manera em va arribar la proposta d'un alumne de Batxillerat de veure "La Buena nueva", una pel·lícula de la que n'havia sentit parlar i que fa unes setmanes la van fer a la televisió. La curiositat de la petició em va fer comprar-la i descobrir una història real, paral·lela a la Guerra Civil, a l'interior de Navarra en la que es veu de manera molt clara que no tota l'Església es va decantar a favor de l'alzamiento, i que alguns capellans, volent ser fidels a l'evangeli, es van posicionar de manera clara i arriscada en pro dels més febles i perseguits, en aquest cas els republicans.
La pel·lícula em va agradar, tot i que està fet amb pocs mitjans i es nota. I em va fer descobrir una directora, Helena Taberna, una dona amb voluntat d'explicar la història per no caure en l'oblit. En aquesta línia té altres pel·lícules com "Yoyes" (ex etarra assassinada pels seus ex-companys) i una de recent "Nagore", sobre un cas de violència de gènere.
En definitiva, farem un forat a "La Buena nueva" dins el programa, ells contents i jo agraïda de que alguns es prenguin la matèria com un espai obert a les iniciatives raonables.

Teresa