dissabte, 13 de novembre de 2010

UNA MONEDA, DUES CARES

Rebo amb sorpresa i alegria la notícia de l'alliberament d'Aung San Suu Kyi, l'opositora birmana que ha estat alliberada del seu arrest domiciliari que l'ha tinguda reclosa a els darrer set anys i mig. Premi Nobel de la Pau l'any 1991, ha passat quinze dels darrers vint-i-un anys privada de llibertat. Filla de l'heroi de la independència de l'actual Myanmar, es va sentir hereva d'una tasca, d'una idea: "Com a filla del meu pare no podia romandre indiferent davant del que estava passant". Es va separar fa més de vint anys del seu marit i dels seus fills petits per quedar-se al seu país i lluitar per la seva democratització. El seu marit va morir sense tronar-se a veure.
Escolto amb admiració les paraules de l'esposa de Liu Xiaobo, Nobel de la Pau d'enguany, que tot i haver d'anar a la presó a comunicar-li al seu marit la concessió del guardó, va expressar que estava orgullosa del seu marit, malgrat la separació forçosa que estan patint: "No ens agrada viure així. Podriem haver marxat abans que el detinguessin però vam decidir que no ho fariem".
Una mateixa realitat: la manca dels drets civils més bàsics en ple segle XXI. I dues cares: la de la fràgil llibertat d'Aung San Suu Kyi i la ferma voluntat de Liun Xiao. Qui ha dit que vivim en un món sense valors quan hi ha gent que arrisca la vida pel bé dels seus compatriotes?
Teresa