dijous, 9 de desembre de 2010

SILENCI, SILENCI, SILENCI

Aquests dies d'abans de Nadal toca parlar als meus alumnes de 15-16 anys de la vida religiosa. El programa dedica un tema de la història de l'Església a St Benet, l'aparició dels monestirs, la vida religiosa avui... i no vull perdre l'oportunitat d'explicar-los una dimensió que ningú més els explicarà de manera seriosa. En sentiran acudits, llegiran alguns titulars als diaris... però poques vegades, potser cap, podran apropar-se a l'opció de vida religiosa sense que algú la titlli de vajanada en ple segle XXI.
Hem llegit un text sobre la comunitat de monges de Sigena, hem treballat en paral·lel la vida de molts missioners que, en nom del mateix Jesús, porten un estil de vida ben diferent i hem acabat visualitant uns 20 minuts de la pel·lícula "El gran silenci", rodada al monestir de la Cartoixa proper a Grenoble (França).
I ara que ja ha passat l'experiència amb la primera classe (me'n falten tres, i sempre es poden rectificar coses, aquest sort tinc...) exclamo sense donar-me per vençuda del tot: Què dificil que és intentar transmetre la importància del silenci a joves que viuen permanentment connectats a tota mena de dispositius electrònics! Què difícil convencer-los del valor de la l'austeritat en plena campanya comercial de Nadal!
Puc entendre que la vida religiosa avui es fa difícil d'explicar i més a un grup d'adolescents, però més em preocupa que els valors que viuen no inclouen ni per equivocació la del silenci i la soledat, imprescindibles per madurar i arribar a viure, algún dia, de manera adulta. Potser només és qüestió de temps i de procés. Potser.
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Teresa, jo també som professora de Religió a 4rt d'ESO i m'ha passat el mateix que tu.
Era molt difícil que entenguessin que unes persones es retiressin per viure una opció de vida.
M'ha ajudat llegir la teva experiència.
Gràcies, perquè poses paraules a fets quotidians que ens poden passar a altres persones
Mariantòni