divendres, 15 de gener de 2010

NÉIXER DE NOU

Deu ser que no recordem el moment del nostre naixement i per aixo hem suavitzat tot el significat d'aquesta expressió. Tots voldriem ser com Nicodem, néixer de nou, i no recordem el bé que s'estava en el sí de la nostra mare, ni som conscients dels nostres plors així que vam treure el cap (mai més ben dit) en aquest món extrany i complicat. Jo també m'havia apuntat als que consideraven la possibilitat d'un canvi radical de vida de manera bucòlica, ja fos de manera material o espiritual.
Però des d'ahir crec que val més anar tirant amb el que tinc, procurar rectificar en allò que estigui al meu abast i deixar-me de transformacions de soca arrel. Perquè ahir vaig nèixer de nou: per efecte de les fortes ventades que vam patir a València, una finestra gran de la sala on jo era va petar, convertint el menjador de casa en una estesa de vidres de tota mida. En sentir l'espetec vaig aixecar-me corrents i em vaig dirigir cap a la porta, vaig mirar enrera i encara no sóc capaç d'entendre com cap ni un d'aquells innumerables troços de vidre no em va fer mal. És ara, amb el pas de les hores, que constato la fragilitat de la vida, dels nostres plans, de tot allò que volem tenir controlat i apamat i que en un instant pot convertir-se en no res.
Ahir vaig néixer de nou i no em va agradar l'experiència. Si era un signe d'alguna mena, perfereixo un altre tipus de llenguatge, menys traumàtic i devastador. Si va ser cosa de l'atzar, no puc deixar de donar gràcies per poder-ho explicar.
Teresa