diumenge, 3 d’octubre de 2010

NEGOCI ESPIRITUAL

Fa uns dies Martínez Camino es refereria a la propera visita a Santiago i Barcelona com un "negoci espiritual i negoci econòmic". Independentment de les campanyes desfermades contra aquesta visita i que setmanes abans ja omplen pàgines i articles d'opinió d'alguns diaris, sembla que el Secretari de la Conferència Espiscopal Espanyola encara no hagi après la suficient diplomàcia per entendre que hi ha paraules que no lliguen. Si del que es tracta la visita és d'afavorir una experiència eclesial entre els fidels dels llocs escollits i, en conseqüència, dels creients de tota l'Església, la paraula negoci no sembla la més escaient. Perquè un negoci, segons l'IEC, és un afer, assumpte, empresa, especialment comercial, de què s’espera obtenir avantatge, profit o beneficis. La connotació comercial enfonsa tot el sentit espiritual, religiós, de comunió que es pretén, tot i que no ens hem d'enganyar i està clar que qualsevol projecte comporta un preu econòmic.
Quan Jesús era posat a prova deia "Al Cèsar el que es del Cèsar i a Déu el que és de Déu" era prou conscient que ens costa separar les coses i que al llarg de segles es farien autèntiques barbaritats. El problema, per a mi, és que seguim sense entendre moltes coses però adoptem el posat de qui ho sap tot i no es morirà mai.

Teresa