dijous, 28 d’octubre de 2010

RUTINES EXTRAORDINÀRIES

Acabo de veure, un any més, "El club de los poetas muertos". Podria semblar que no ens podem alliberar de certes rutines i que any rera any fem el mateix. De fet, imagino que moltes feines pateixen aquesta situació. En algunes coses també la meva... però només en algunes, perquè de fet, no hi ha res igual d'un dia a l'altre, ni jo mateixa...
Com sortir del cercle de la repetició? Jo intento fixar-me en alguna cosa nova, algún petit descobriment. Aquesta petita escletxa fa que cada experiència sigui del tot diferent i cada dia sigui nou. El que sí que es repeteix aquests dies al vídeo, i no em fa res, és l'emoció de veure els meus alumnes "tocats" per una història sobre el sentit de la vida que té molt a veure amb la seva edat i la seva recerca personal. Aquests moments són els que fan extraordinària aquesta professió.
En aquesta línia, un fragment en relació amb la pel·lícula:
«...el dia d'avui no es tornarà a repetir. Viu intensament cada instant, que no significa esbojarradament, sinó mimant cada situació, escoltant a cada company, intentant realitzar cada somni positiu, buscant l'èxit de l'altre, examinant-te de l'assignatura fonamental: l'Amor. Per tal que un dia no lamentis haver malaguanyat egoistament la teva capacitat d'estimar i donar vida"

Teresa