divendres, 28 de gener de 2011

MITES

Diuen que Nelon Mandela està greu. Noranta-dos anys i una hospitalitzció inesperada han despertat les alarmes. La seva mort no ens ha de sorprendre tot i que amb ell se'n va un mite del segle XX, una d'aquestes persones que voldriem que no fossin úniques.
Aquests dies a les diverses classes estan sortint alguns testimonis que han canviat el nostre món. Rosa Parks, aquella dona negra que, desobeint la llei, no es va aixecar d'un autobus per cedir el seu seient a un blanc. Mohamed Bouazizi, l'home tunissià que en plena desesperació per la pobresa i la corrupció del seu país es va cremar i va ser l'origen de les revoltes que han obligat al president Ben Ali a exiliar-se. Nelson Mandela, que després de 27 anys a la presó va actuar de lider de la reconciliació nacional en el context d'una marcada d'hostilitat racial .
Homes i dones que mai van creure's herois, però que la vida (i la mort) els ha convertit en mites.
Jo, per si de cas, tinc a punt la pel·lícula "Invictus". Les noves generacions tenen el dret a encomanar-se el somni d'un futur millor.
Teresa

dilluns, 24 de gener de 2011

ATREVEIX-TE A CANVIAR

L'evangeli de diumenge parlava de la conversió. La necessitat de convertir-se expressa que alguna cosa no va prou bé. Qui se sent cofoi no es planteja cap canvi, però qui és conscient de la seva limitació, sap que alguns aspectes de la seva vida reclamen un canvi de rumb.
Beneïts vosaltres que us sabeu imperfectes. Beneïts nosaltres que aspirem a ser millors. Si se'ns ofereix la possibilitat de canviar és que algú confia en nosaltres, és que l'esperança no és una paraula bonica sinó una realitat que ens espera.

Teresa

dijous, 20 de gener de 2011

SENSE JUSTÍCIA NO HI HA PAU

Ens apropem un any més al Dies Escolar de la Pau i la No Violència. Aniversari de l'assassinat de Gandhi, el 30 de gener ens recorda que treballar per la pau és avui una tasca prioritària. Fins i tot sense cap conflicte armat a la vora, el grau de violència al carrer, de tensió política, la realitat de la pobresa endèmica... són un reclam suficient per posar-nos d'acord en una cosa: volem la pau. I un altre cop ha calgut posar-se a pensar: i aquest any, què fem?
Doncs el que farem amb els grans és participar en una acció urgent d'Amnistia Internacional. Milers i milers de cartes (entre elles les nostres) , faxs i emails arribaran al president del Yemen per tal que no executi a dos joves que eren menors d'edat en el moment de cometre els assassinats dels que se'ls acusa. Adolescents com els nostres alumnes que, ara com ara, no arribaran a vells, perquè un jutge, al marge de la legislació internacional, ha decidit que un noi de 16 anys és madur com un adult i ha d'assmir per igual les conseqüències dels seus actes. Un disbarat en nom de l'Estat. Un altre assassinat en tota regla.
El Dia de la Pau ens recorda que encara queda molta feina per fer.

Teresa

dimecres, 12 de gener de 2011

PROPÒSITS

Ara que ja podem mirar el nou any amb una certa distància, que els bons propòsits del primer dia han topat amb la nostra limitada realitat, ara que ja som capaços de reconèixer que deixar de fumar, aprimar-se o fer exercici no és tan fàcil, és quan podem fer de veritat els propòsits pel nou any, o pel nou mes, o potser només pel cada dia. Potser així, des del realisme personal, podrem dur a bon port els bons desitjos de cada any. Ni jo seré diferent d'un dia per l'altre ni els del meu voltant canviaran, ni les grans transformacions es fan mai externament a la meva persona. Cansada d'esperar la sorpresa sempre em queda l'opció d'acceptar el que sóc. No és aquest l'autèntic miracle? Mirar-me al mirall i reconèixer la persona que hi veig, serà el començament del canvi i el final de la lluita, on perdem tantes energies que es podrien aprofitar per a tantes altres coses...
No hi ha any nou, no hi ha bons propòsits. Hi ha el cada dia dels intents. I el tornem-hi.

Teresa