divendres, 28 de gener de 2011

MITES

Diuen que Nelon Mandela està greu. Noranta-dos anys i una hospitalitzció inesperada han despertat les alarmes. La seva mort no ens ha de sorprendre tot i que amb ell se'n va un mite del segle XX, una d'aquestes persones que voldriem que no fossin úniques.
Aquests dies a les diverses classes estan sortint alguns testimonis que han canviat el nostre món. Rosa Parks, aquella dona negra que, desobeint la llei, no es va aixecar d'un autobus per cedir el seu seient a un blanc. Mohamed Bouazizi, l'home tunissià que en plena desesperació per la pobresa i la corrupció del seu país es va cremar i va ser l'origen de les revoltes que han obligat al president Ben Ali a exiliar-se. Nelson Mandela, que després de 27 anys a la presó va actuar de lider de la reconciliació nacional en el context d'una marcada d'hostilitat racial .
Homes i dones que mai van creure's herois, però que la vida (i la mort) els ha convertit en mites.
Jo, per si de cas, tinc a punt la pel·lícula "Invictus". Les noves generacions tenen el dret a encomanar-se el somni d'un futur millor.
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sí, hi ha homes excepcionals. Sense arribar a la seva excepcionalitat, un primer pas és, primer, tenir presents les injustícies i, tot seguit, entendre'n les causes reals i, a continuació, mirar possibles canvis, encara que ara com ara semblin utòpics. Pensar com hi podem contribuir. I fer, dins de les possibilitats limitades de cadascú.

Tot i que Zizek -filòsof eslovè- diu una paradoxa: "Sort que el capitalisme és injust, perquè si fos just ens desesperaria". Admetre que no hem progresssat tant com altres perquè no n'hem estat prou hàbils, tenaços, intel·ligents, etc., és angoixant. És l'origen de l'enveja i el ressentiment.

Enric


Enric