divendres, 25 de febrer de 2011

L'HORA DE LA VERITAT

Hi ha coses que fan especial mandra, petits ritus que fem de manera quotidiana i que sempre se'ns presenten com una pèrdua de temps, però obligatòria. No ens els podem saltar, però quan passen, ens sentim alleugerits En el meu cas, aquests darrers dies n'he afrontat dos dels que més mandra em fan però que em deixen més satisfeta: passar la ITV (no sé perquè m'ho prenc com un examen personal) i anar a la perruqueria (un dia comptaré els dies que passen des de que en detecto la necessitat fins que, per fi, em marco dia i hora).
Un tercer gest habitual, però no per això menys pesat, es fer benzina. Pot semblar una bestiesa, però jo que pel matí vaig amb el temps comptat, aturar-me a la benzinera em suposa uns cinc minuts perduts. Aturar-me, pagar, servir-me la benzina... D'aquí una estona hi hauré d'anar i d'avui no passa. A més, els preus han pujat encara més. L'agulla del dipòsit cada dia s'immuta menys davant els meus 30 euros habituals, senyal que ja han agafat confiança. Vaja, que quan vegi que no arriba ni als tres quarts de dipòsit em preguntaré si aquestes revoltes nordafricanes, la de Líbia en concret, em van igual de bé a la consciència que a la cartera. Perquè ja dic jo que la llibertat i la democràcia són valors absoluts, però quan ens toquen la butxaca, els absoluts s'empetiteixen.
Teresa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Just per aquesta raó que tu dius, senyora meva, els presidents de país i de govern d'Europa i de gran part del món han fet la gara-gara a Gaddafi tots aquests anys.

Siguem clars, tant se'ns en dóna si un país es democràtic i just o no, si s'hi tortura o no, si hi ha presos polítics, mentre nosaltres puguem mantenir o augmentar el nostre nivell de vida. La Xina n'és un exemple.


La democratització comportarà un augment del preu de petroli i del gas: s'anirà acabant això de llençar benzina (és absurd viure a la quinta forca d'on es treballa i l'ús freqüent de l'avió). I girarem els ulls cap al tren.

Enric

Enric