dimecres, 23 de febrer de 2011

MATÈRIA FRÀGIL

Com una rosa, que t'admira només de veure-la i segons com t'hi acostes et punxa, tinc l'experiència de que treballar amb joves de 16-17 anys és tota una prova de delicadesa. Tan aviat et vénen ganes de mirarte'ls de lluny com et desperten una absoluta tendresa, intuint els drames que els toca viure o les pors que els paralitzen. Són matèria delicada, immensament fràgils, tot i que aparenten seguretat i sembla que s'hagin de menjar el món. Són com jo a la seva edat, bé, potser diferents, però no els manca la il·lusió, ni la generositat. I quan intueixes que les coses no van bé, t'agraeixen un gest d'amistat, saber que algú se n'adona del seu patiment i, fugint dels seus absoluts, sense fer-ne un drama, se'ls acosta mentre els diu: sé que t'ho passes malament, ja veuràs com tot anirà millor.
Teresa