divendres, 11 de febrer de 2011

SENYOR OBAMA

Benvolgut senyor Obama: ahir, tot veient les notícies, van conectar en directe amb la plaça Tahrir i vam poder escoltar alhora que els manifestants, els egipcis, el món sencer, les paraules del president Mubarak. Estavem expectants perquè tots volem una sortida ràpida i en clau d'esperança de la situació que s'està vivit en aquell pais, i per ara, tot el que en traiem són morts i incertesa. Bé, tot no. Fa uns dies una alumne deia que malgrat els morts, una revolta significa desig de llibertat. Benvinguda sigui.
Però on vull incidir és en el seu paper de sheriff del món, aquest paper protagonista que ja fa anys correspon a qui ocupa el seu càrrec. He de dir que em vaig alegrar molt de la seva victòria electoral. Les rscj amigues meves dels Estats Units esperaven molt d'algú com vostè, venien d'una llarga i penosa travessa del desert. Em vaig llevar de matinada i vaig seguir amb emoció el seu discurs des de Chicago. Alguna cosa començava a canviar en aquell país. Després, les polítiques concretes i una minsa majoria política han fet trontollar el seu programa. No hi fa res, crec que és un home de bé i cal mantenir la confiança. Però quan fa uns dies el sentia demanant una sortida immedita del Sr Mubarak, em va recordar els temps en els que el seu país posava i treia presidents com si fossin titelles d'una representació mundial. I no se n'estaven de res: cops d'estat, atemptats, assassinats... Ara tot sembla més civilitzat, però els governants que vostès van posar s'han aferrat al poder i s'han tornat desobedients. Els presidents als que van afavorir per mantenir els seus interessos estratègics ja no els semblen tan amics. No s'esvaloti amb el discurs d'ahir, Mubarak se sent el pare d'Egipte perquè algú li va fer creure que ho era. I si no, que li demanin a Sadam Hussein, encara que ja no podran fer-ho.
Teresa