dimecres, 16 de març de 2011

IMMIGRANTS, TEMA DELICAT

Hi ha temes que són delicats de per sí. En certs àmbits és millor no parlar ni de política ni de religió, sino volem acabar de mala manera una conversa que ha començat d'allò més pacífica. En altres ambients, serà recomanable no parlar de futbol, sobretot per no ferir la sensibilitat dels que no estan acostumats a perdre i els costa veure's arraconats aquests darrers anys. Cal ser considerats.
Aquests darrers dies he volgut parlar del tema del immigrants a classe. Els alumnes, de 16-17 anys, se'm van llençar a sobre el primer dia. Vaig sentir-me frases que em van doldre, però que he d'acceptar que són opinions del carrer, i cada vegada ho seran més. La consciència de que necessitem els immigrants (si toquem el nivell eogista) ja no té la força de fa uns anys: la crisi fa que mirem de reüll el que tenim al costat, el que creiem que es treu la feina i s'emporta els beneficis del nostre Estat del benestar. Les mateiexes frases, i moltes de pitjors, les sentim ja en boca de partits democràtics i respectables. La por a flor de pell dóna vots i d'aquí a dos mesos passem per les urnes.
Abans de deixar un debat tan important a mans de reaccions tan viscerals, i amb ganes d'escoltar-los a tots (qui gosa alçar la mà davant de quatre opinions tan agressives?) vaig voler acostar-me a les diverses classes d'immigrants (ho seria o no ho seria Cristiano Ronaldo?), a les raons per a la marginació (no és el mateix segons el lloc de procedència, la raça o la cultura) i fins i tot vam parlar dels immgrants que coneixem. Els immigrants amb nom i cognoms s'allunyen del tòpics, es tornen persones humanes com tots nosaltres. Perquè si de topics es tracta, i també en vam analitzar, els espanyols són baixets, bruts, toreros, monolingües, barroers.... Hi estariem tots d'acord? Jo no... Doncs el mateix amb els que són de fora i vénen a guanyar-se la vida.
Teresa